Té diverses especialitats: hoquei sobre patins, hoquei sobre gel, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic (en gel, sobre rodes i sobre patins en línia), freestyle, roller derby, skate, eslàlom en línia i descens en línia.
El patinatge artístic sobre gel comprèn tres proves: individual (masculina i femenina), per parelles i dansa. Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures. Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil. En els lliures, cada patinador masculí o cada parella actua durant cinc minuts, mentre que les proves individuals femenines duren quatre minuts. Fan tota mena de salts, girs, equilibris i figures, que són qualificats per un jurat format per nou jutges. Es tenen en compte només les set qualificacions mitjanes. La dansa, en parelles, exigeix la participació dels concursants en un programa constituït per tres proves: una d’obligatòria (música i passos establerts), una de creació (música establerta i passos lliures) i una de lliure (música i passos lliures). Els concursos de patinatge s’efectuen generalment sobre pistes de gel per a hoquei, que fan 30 × 60 m. Els orígens del patinatge artístic són remots. Els primers campionats mundials de patinatge se celebraren a Peterburg (actual Sant Petersburg) el 1896 i formà part dels Jocs Olímpics d’estiu de Londres (1908) i d’Anvers (1920). El 1924, als Jocs Olímpics d’Hivern de Chamonix fou inclòs com a esport en categoria masculina, femenina i per parelles. La dansa forma part del programa olímpic des del 1976.
El patinatge de velocitat sobre gel comprèn les proves de 500 m, 1.000 m, 1.500 m, 5.000 m i 10.000 m en la categoria masculina i 500 m, 1.000 m, 1.500 m i 3.000 m en la categoria femenina. Les curses tenen lloc en una pista de gel de dos carrers, d’una amplada de 4 o 5 m i una llargada de 333 a 400 m. El patinatge de velocitat tingué l’origen als Països Baixos (segle XII). Els primers campionats mundials se celebraren el 1893, i fou admès com a prova olímpica masculina el 1924 i com a prova femenina el 1960.
El patinatge sobre rodes es practica, segons la disposició de les rodes, amb patins de quatre rodes cadascun i amb patins en línia. El patinatge artístic sobre rodes té les especialitats de: figures obligatòries, lliure, parelles de dansa, solo dance, parelles d’artístic, grup de xou i precisió.
Els primers patins sobre rodes eren en línia. Es remunten al segle XVIII, però els problemes de frenada que presentaven, entre d’altres, en feu difícil la popularització. Aquesta arribà a la dècada de 1860 quan James Leonard Plimpton dissenyà un model amb quatre rodes i un fre de cautxú. Al principi del segle XX, a més de l’ús dels patins en l’àmbit del lleure i de l’oci, se n’inicià l’ús esportiu, i és a la dècada de 1980 que aparegueren les noves pràctiques esportives més informals, com el roller disco o el freeskate urbà.
El patinatge als Països Catalans
Als Països Catalans el patinatge, introduït els primers anys del segle XX, fou practicat aviat en les modalitats sobre rodes i sobre gel, especialment a Barcelona i Alacant. Les competicions d’hoquei s’imposaren, generalment jugades al Principat, tot i ésser d’àmbit estatal espanyol. El 1933 es creà la Federació Catalanobalear d’Hoquei sobre Rodes. El patinatge artístic sobre rodes o gel i el de velocitat restaren englobats dins la Federació Nacional d’Hoquei (1944), fins que el 1954 fou creada la Federación Española de Patinaje. A Barcelona es destacà, per a la pràctica del patinatge sobre rodes, el Club Patí, on el 1946 se celebrà el primer campionat de patinatge artístic de l’Estat espanyol. Tots els premis foren per a patinadors dels Països Catalans; sobresortí la parella Jaume Viñas-Marcel·la Trullols, que guanyaren novament els campionats del 1949 i 1951-54. També cal destacar Pepeta Cuevas, campiona del món de l’any 1967. El 1949 se celebrà a Barcelona el campionat mundial de patinatge artístic sobre gel, esport que s’ha popularitzat per les visites anuals de l’espectacle nord-americà Holiday on Ice i, sobretot, des de la creació d’una pista pública al Palau Blaugrana (1971), de Barcelona.