Té les mateixes obligacions, responsabilitats i atribucions que un capità, del qual es diferencia només, des d’un punt de vista administratiu, per la mena d’embarcació que pot comandar. El patró de primera pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 400 tones de registre brut, i de gran cabotatge, fins a 200 tones de registre brut; i el patró de segona pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 150 tones de registre brut i passatgers en un nombre inferior al de tripulants. El patró de pesca està facultat per a comandar embarcacions de pesca de diferent tonatge de registre brut i d’altura o de cabotatge, segons la seva categoria. Segons el tipus d’embarcacions que estigui facultat per a comandar, hom pot parlar també de patró d’embarcacions esportives de motor de primera classe, patró d’embarcacions esportives de motor de segona classe, patró d’embarcacions esportives de vela, patró de iot, etc.
Fins al s XVIII, el patró o mestre de nau era nomenat lliurement per l’armador. Les seves funcions eren les que tingué més tard el capità de vaixell. Al s XVIII, per a la carrera d’Amèrica, fou permès als antics patrons el comandament d’un vaixell fins que es donessin de baixa, disposició que la matrícula de marina estengué a totes les mars; únicament restaren, així, els patrons per al govern de les embarcacions de pesca i les de cabotatge i per a ésser-ho era necessari haver fet tres campanyes com a mariner, sense deserció. El 1831 foren permeses les patronies de gràcia, especialment als fills de propietaris d’embarcacions, però foren suprimides el 1859. Fou establert aquest any un examen per una junta presidida pel comandant de la província marítima. Una reial ordre del 1909, dividí els patrons en primera i segona classe, de tràfic de ports i pràctics en costa i disposava els estudis i exàmens a què estaven sotmesos. Actualment els patrons han de pertànyer a la matrícula de marina i sotmetre's a examen a la comandància de marina de la regió.