Actualment la pediatria és una especialitat molt extensa, que pot ésser dividida en diverses branques, com la puericultura, la cirurgia infantil i la psiquiatria infantil. Fins al final del s. XIX la pediatria fou considerada com un apèndix de la ginecologia i l’obstetrícia. Les primeres revistes de l’especialitat als Països Catalans foren Archivos de Ginecopatía, Obstetricia y Pediatría, fundada per Vidal Solares (1887), i Revista de Enfermedades de la Infancia, per Guerra i Estapé (1890). L’any 1887 foren creades les càtedres universitàries de pediatria que ocuparen, a València i a Barcelona, R. Gómez i Ferrer i Martínez Vargas, respectivament. L’any 1890 fou creat l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona, amb el primer servei de la “gota de llet” de la Península. Durant el primer terç del s. XX els objectius de l’especialitat foren la lluita contra les infeccions i els trastorns digestius (J. Roig i Raventós). L’any 1926 fou creada la Societat Catalana de Pediatria, que coordinà els esforços i elevà el nivell científic col·lectiu (Salvat, Goday, Córdoba, Brossa). Durant els anys de la Universitat Autònoma, Martínez i Garcia, a l’Hospital de Sant Pau, aconseguí de formar una escola eficient, així com, després de la guerra, Ramos, al Clínic, i Sala Ginabreda a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona. Posteriorment, els catedràtics Colomer a València i Cruz Hernández a Barcelona, i Ballabriga a l’Hospital Infantil de la Seguretat Social, han aconseguit uns centres i uns equips prestigiosos. Els problemes de la pediatria social són atesos especialment des de la Societat Catalana de Pediatria. A la Península, foren iniciadors de la cirurgia infantil i de la pedopsiquiatria E. Roviralta i J. de Moragas, respectivament.
f
Medicina
Pediatria