A l’antiga Esparta, a Creta i a l’Èlide, ciutadà que, destinat per raons estratègiques a la perifèria d’un territori, assolí una posició particular de dependència respecte als altres ciutadans, als quals era, al principi, igual.
Els periecs mancaren de llibertat política i militaren en uns rangs especials dins l’exèrcit; en època de pau, es dedicaren a l’agricultura i al comerç.