D’aquí, tradicionalment, la primera persona (jo), referida al qui parla; la segona (tu), referida al qui escolta; i la tercera (ell, ella), referida a allò (persones o coses) de què es parla. La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents. Per això, la tercera persona és una persona impròpia; d’aquí ve així mateix que sigui usada en verbs no personals (plou, neva). El plural de les persones no correspon exactament al plural dels noms: nosaltres enclou jo i alguna persona més, incloent-hi o no l’interlocutor; vosaltres suposa tu, també incloent-hi o no un altre interlocutor present o bé una altra persona. La persona, que es manifesta amb formes pròpies en els pronoms, s’expressa en el verb per marques desinencials que concorden amb la persona del subjecte.
f
Gramàtica