OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

peu

pie (es), foot, legend, (en)
substantiu masculím
Anatomia animal
pie (es), foot, legend, (en)
Estructura interna del peu
© Fototeca.cat
anatomia animal anat anim
Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.

Els ossos del tars es distribueixen en dues fileres, una de posterior, amb l’astràgal a dalt i el calcani per sota, i una altra d’anterior, amb l’escafoide per dintre, els tres cunys per davant i el cuboide per fora. Els metatarsians són cinc; per darrere s’articulen amb els tres cunys i el cuboide, i per davant amb les falanges dels dits. Completant aquesta estructura òssia hi ha uns potents tendons procedents dels músculs de la cama i dels músculs propis del peu, i lligaments, el conjunt dels quals contribueix a la fixació de les peces òssies. Els músculs s’agrupen en quatre regions: dorsal (pedi i extensor dels dits), plantar (flexor curt dels dits, lumbricals, flexor accessori comú llarg dels dits i interossis), plantar externa (separador, flexor curt i l’oponent del cinquè dit) i plantar interna (separador, flexor curt i l’aproximador del primer dit). La irrigació del peu prové de l’artèria pèdia, branca terminal de la tibial anterior, i de les col·leccions terminals (plantar externa i interna) de la tibial posterior. La innervació depèn de les branques terminals dels nervis tibial anterior, ciàtic popliti intern i tibial posterior. El peu de l’home pot ésser considerat com una estructura mecànica molt perfecta, dotada d’un gran sincronisme en els moviments i d’una gran capacitat d’adaptació a les pressions i traccions, a les quals ha de respondre durant la marxa i la carrera. En definitiva, és l’òrgan de suport i de l’equilibri del cos.

Col·laboració: 
FeM

Llegir més...