OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

pirita

pirita (es), pyrite (en)
substantiu femeníf
Mineralogia i petrografia
pirita (es), pyrite (en)
pirita
© Fototeca.cat
mineralogia mineral
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

El seu nom prové del grec ('pedra de foc'), perquè fa guspires en ser colpejada. És paramagnètic. Les formes cristal·lines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre. Les cares dels cristalls sovint presenten estries. També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars. Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes ('pedra de foc'), perquè fa guspires en ser colpejada. És paramagnètic. Les formes cristal·lines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre. Les cares dels cristalls sovint presenten estries. També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars. Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada creu de ferro. Té un color groc semblant al del llautó, i és opac. La seva duresa és de 6-6,5, i el pes específic, de 5,01. És el sulfur més freqüent; es troba en qualsevol medi geològic, des de les roques ígnies fins a les roques sedimentàries i metamòrfiques, associat a molt minerals (els més habituals són la calcopirita, l’esfalerita, la galena, l’or i el coure). Per oxidació, la pirita passa a sulfat de ferro i posteriorment a limonita; també es pot alterar a goethita i a jarosita. Els jaciments més coneguts són a Riotinto (Andalusia) i Noranda (Canadà).

Es fa servir com a mena de sofre per a produir àcid sulfúric i caparrós, un sulfat ferrós hidratat emprat en tints, protectors de la fusta i desinfectants. Sovint se n’extreu l’or i el coure que porta associats.

Propietats físiques i hàbit de la pirita
© Fototeca.cat
Ambient de formació de la pirita
© Fototeca.cat
Distribució als Països Catalans de la pirita
© Fototeca.cat

Llegir més...