Són emprats en farmacologia clínica per aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l’efecte real d’un medicament en assaig de l’efecte degut a la suggestió (efecte placebo). Quan l’efecte aconseguit amb el placebo és negatiu (sensació de dolor, però també d’alteracions mesurables de l’organisme, com ara febre o arrítmies) hom parla d’efecte nocebo. Tanmateix, el mecanisme (poc conegut) subjacent a ambdós efectes és molt probablement el mateix.
m
Farmàcia