En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó, fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis, a cada costat del qual hi ha les barbes; aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles, que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades. Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis. Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en les plomes escapulars de la lliurea nupcial d’alguns ardeids. Si manquen les barbicel·les, les barbes no estan unides i les plomes resulten arrissades i escabellades, com les de l’estruç.
A la base del raquis, hi pot haver una mena de barba, desproveïda de barbicel·les, anomenada hiporraquis. Ultra les grans plomes de les ales i la cua, anomenades pennes, i les cobertores, que recobreixen el cos, hi ha el plomissol, a sota de les cobertores i format per petites plomes desproveïdes de barbicel·les.
A més de variar la forma i les dimensions de les plomes segons llurs funcions, també són diferents el color (segons l’espècie i de vegades segons el sexe), el nombre i la distribució. Tots els ocells renoven regularment totes les plomes (muda) un cop l’any, després del període de reproducció, o bé dos cops l’any (abans i després del període de reproducció).