OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

poliquets

substantiu masculím
pluralpl
Helmintologia
zoologia zool
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.

El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral. El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer. Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral. L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions: l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu; a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de l’animal, pot ésser armada, és a dir, amb quetes quitinoides o amb mandíbules i denticles, o bé pot ésser inerme en les espècies micròfagues. La respiració és gairebé sempre branquial (només és cutània en les formes més petites) i les brànquies es troben, o bé un parell a cada segment del metasoma, o bé solament al segon parell d’antenes. Tenen l’aparell circulatori diferenciat de la cavitat general amb líquid hemàtic verd (els que tenen clorocruorina) o vermell (els que tenen hemoglobina) i amb dos vasos principals, el dorsal (arterial) i el ventral (venós). El sistema excretor comporta un parell de nefridis per segment. Presenten el sistema nerviós ganglionar en forma d’una escala de corda simple (dineure) o bé doble (tetraneure). La reproducció sexual produeix una larva trocòfora planctònica o bé una larva nectoqueta; també es poden reproduir asexualment per escissió. Es divideixen en dues subclasses: els errants, que són carnívors, i els sedentaris, que són micròfags.

Col·laboració: 
JEF

Llegir més...