OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

polis

substantiu femeníf
Història
història hist
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.

L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC. Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques. L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d’una acròpolis, que servia de refugi als habitants en cas de perill; les terres propietat dels ciutadans particulars, constituïdes per una o més planes fèrtils; els camps sense conrear, propietat de la comunitat, i que servien per a pasturar el bestiar, i els boscs on treballaven els llenyataires. El nucli urbà no acostumava a ésser gaire lluny de la mar; però, en el cas de tenir port, aquest constituïa un nucli diferent. Socialment la polis es caracteritzà per l’existència d’un grup de ciutadans que gaudien de tots els drets, d’un grup d’estrangers sense drets però lliures, i d’un tercer grup, els esclaus, privats de llibertat i que en teoria no gaudien de cap dret. L’organització política amb què la polis es regí no fou única; en són els dos exemples més clars la democràcia d’Atenes i el sistema aristocràtic d’Esparta.

Col·laboració: 
MJu

Llegir més...