i polisacàrid | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

polisacàrid

substantiu masculím
Bioquímica
bioquímica bioq
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.

Són anomenats també glucans. Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids, segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids (com el midó) o per diferents tipus (com l’àcid hialurònic). Tenen dues funcions principals: alguns (com el midó) fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cel·lular, d’altres (com la cel·lulosa) són elements estructurals extracel·lulars. Els primers, anomenats polisacàrids de reserva, es dipositen en el citoplasma de la cèl·lula en forma de grans grànuls. Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment; entre aquests hi ha la lignina, l’agar-agar, la goma aràbiga, etc. Els polisacàrids també formen part de la paret cel·lular dels bacteris, de les plantes i de les cobertes cel·lulars toves dels teixits animals.

Llegir més...