politja
polea (es), pulley (en)
substantiu femeníf
Tecnologia
polea (es), pulley (en)

Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt. En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació..
Col·laboració:
EAB