Després d’una rica tradició oral, les primeres obres escrites, consistents en cròniques, eren en llatí, com els Annales de J. Długosz (1415-80). En polonès, hom conserva texts bíblics, apòcrifs, alguns escrits profans i, sobretot, l’himne religiós del s. XIII a la Mare de Déu (Bogurodzica). El Renaixement inicià un període d’esplendor amb figures com F. A. Modrzewski (1503-72) i el poeta elegíac J. Kochanowski (1530-84). El barroc, que ofereix una literatura rica, amb canvis formals i en el llenguatge, amb influències de G. Marino i B. Guarini, és representat, entre altres, pels poetes A. Morsztyn (1613-93) i W. Potocki (1625-96) i l’autor de memòries J. Ch. Pasek (1630-1701). Després d’una època de decadència, la segona meitat del s. XVIII representà un renaixement important en les lletres, amb influència del neoclassicisme francès. Cal destacar els poetes I. Krasicki (1735-1801) i F. Karpiński (1741-1825) i el dramaturg J. U. Niemcewicz (1757-1841). El Romanticisme és un període particularment brillant en el qual els poetes es converteixen alhora en els conductors espirituals del país oprimit, i és palès en tots l’afany patriòtic i idealista. Es destaquen A. Mickiewicz (1798-1855), J. Słowacki (1809-49) i Z. Krasiński (1812-59), el novel·lista J. I. Kraszewski (1812-87) i el comediògraf A. Fredro (1793-1876). Cap al 1860 aparegué la reacció inspirada en el positivisme, amb un excel·lent conreu de la novel·la realista. H. Sienkiewicz (1846-1916), premi Nobel, B. Prus (1847-1912), E. Orzeszkowa (1841-1910) i altres intentaren una reforma de la societat. El moviment neoromàntic de la “Jove Polònia” (1890-1910) comptà amb poetes tan importants com J. Kasprowicz (1860-1926), L. Staff (1878-1957) i K. Tetmajer (1865-1940), el dramaturg S. Wyspiański (1869-1907) i els novel·listes S. Żeromski (1864-1925), W. S. Reymont (1867-1925), premi Nobel, i W. Orkan (1875-1930). Després de la independència del país (1918), la literatura s’obrí a les tendències avantguardistes, on es destacaren els poetes J. Tuwim (1894-1953), J. Iwaszkiewicz (1894-1980), J. Lechoń (1899-1956), A. Słonimski (1895-1976) i el futurista W. Broniewski (1897-1962) i altres. Paral·lelament, la narrativa seguí també corrents europeus, amb figures com J. Parandowski (1895), W. Gombrowicz (1904-69), les escriptores M. Dąbrowska (1889-1965), Z. Nałkowska (1885-1954) i altres, sense oblidar el conreu del teatre, com K. H. Rostworowski (1877-1938) i J. S. Szaniawski (1886-1970). Durant la Segona Guerra Mundial i l’ocupació de Polònia, la literatura polonesa sobrevisqué en la clandestinitat. Recuperada la independència, les lletres reflecteixen els profunds canvis politicosocials del moment. En prosa es destaquen els temes sobre el temps de guerra en autors com Z. Nałkowska, T. Borowski (1922-51), R. Bratny (1921), J. Andrzejewski (1909). Representen el realisme socialista L. Rudnicki (1882-1968), I. Newerley, B. Czeszko (1923). La poesia filosoficomoral de la postguerra immediata, amb figures com T. Rosewicz (1921), W. Szymborska, Z. Herbert (1924), etc. , cerca tot seguit una nova expressió artística en moviments experimentals: S. Grochowiak, J. Harasymowicz, E. Bryll. En l’àmbit del teatre, els temes politicomorals, socials, poètics i grotescs forneixen una obra viva, de nivell molt alt: S. I. Witkiewicz, L. Kruczkowski (1900-62), J. Broszkiewicz, S. Grochowiak i altres. La desstanilització del 1956 marca una nova fase de la literatura polonesa. Així, un nombre creixent d’escriptors entre els quals C. Miłosz (1911), M. Hłasko (1934-69) i J. Andrzejewski (1909), mostren la seva oposició al règim establert. Cal esmentar també l’escriptor de ciència-ficció S. Lem (1921), que ha obtingut un notable renom internacional dins el gènere.
f
Literatura