OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

poma

maçana, manzana (es), pomme (fr), apple (en)
substantiu femeníf
Botànica    Agronomia
maçana, manzana (es), pomme (fr), apple (en)
Pomes
© C.I.C - Moià
agricultura agr i botànica bot
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.

Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc., i, encara, segons les contrades. Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota. És emprada per elaborar melmelades. Es conserva molt bé. Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà. Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters.

La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països Catalans, ha canviat de signe d’ençà de la generalització del conreu en plantacions regulars, iniciades a la regió de Lleida cap al 1955. Eren pomeres altes, plantades cada 6 o 7 metres, que vol dir de 250 a 300 per ha. Hom anà seleccionant les varietats, que han restat reduïdes a quatre de dominants: starking, amb un 30% dels arbres, bellesa de Roma, amb un 25%, golden, amb un 10%, stayman, amb un 8%. Aquell any els Països Catalans ja colliren prop d’una quarta part de les pomes de l’Estat espanyol. En acabar els anys cinquanta la regió de Lleida, amb 280.000 qm, i la de la Seu d’Urgell, amb prop de 100.000, destacaven en la producció catalana. El 1968 la poma s’havia imposat entre les altres fruites fresques i seques, amb una producció comparable a la de la pera i el préssec junts, i només superada per la taronja i la mandarina. La regió de Lleida assolí el milió de qm i mantenia una taxa d’increment d’un 20% anual.

Col·laboració: 
EAB / AMF / JRe / R

Llegir més...