Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió. Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home. Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles. Llur envergadura és compresa generalment entre els 40 i els 60 cm, i només raríssims exemplars arriben a atènyer els 3 m.
Plat de pop
© C.I.C-Moià
Hom els pesca per a aprofitar-ne la carn, que és comestible. El pop més conegut és el comú o roquer (Octopus vulgaris), que habita en fons de roca o de sorra des d’arran de la superfície de l’aigua fins a fondàries notables i que és un depredador ferotge de petits crancs i d’altres crustacis. També són presents a la mar dels Països Catalans el pop mesquer o pop pudent (Eledone moschata) i el pop blanc (Eledone cirrosa).