Partint del feldespat i el caolí hi ha tres menes bàsiques de porcellana: la porcellana tendra, que és un compost que té argila i vidre triturat, i que cou dues vegades; la porcellana d’ossos de bou calcinats i pedra de Cornualla, que és una especialitat anglesa i nord-americana i que cou dues vegades; la porcellana dura, obtinguda afegint als elements inicials silicat sòdic i aigua que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina, i que cou una vegada o, si és vitrificada, dues. La temperatura de cocció de tota mena de porcellana és entre 1.200 i 1.600°C. La porcellana fou descoberta a la Xina durant la dinastia Han (180 aC-80 dC), i foren moments importants de la seva fabricació la dinastia Sui (581-617), el començament de la dinastia Tang (618-906), la dinastia Sung (960-1290), la dinastia Ming (1368-1643) i el període K’ang-hi (1622-1722); aquests dos foren els millors, i es produïren obres d’una gran bellesa i elegància. La porcellana fou coneguda a Europa arran de les croades i els viatges de Marco Polo; posteriorment, també pels viatges i el comerç amb l’Orient durant els segles XVI i XVII. Al segle XVIII, el comerç amb Orient fou molt més fort i la importació de les porcellanes Ming, molt preades, portà més i més a interessar-se per l’art xinès i a rebre'n influència. Llavors l’alquimista J.F.Böttger, al servei d’August II de Polònia, aconseguí la primera porcellana en forma de terrissa fina el 1706, i posteriorment (1708) descobrí el caolí blanc a Saxònia, féu la vertadera porcellana i establí la primera fàbrica a Dresden, seguida per les de Berlín i Meissen. Fora de Prússia, foren creades les manufactures de Delft, a Holanda, la de Llemotges, a Occitània, un cop descoberts els caolins de Llemotges, i la de Sèvres, a França, on s’aconseguí una gran perfecció en la fabricació del blau de Sèvres i dels bescuits (1804). Al mateix segle fou creada la manufactura de Capodimonte, a Nàpols, de la qual es derivà la del Buen Retiro, a Madrid. D’altra banda, la primera fàbrica creada als Països Catalans fou la de l’Alcora (1751) (ceràmica de l’Alcora). Durant el segle XIX la major part de fàbriques continuaren la seva producció, així com durant el segle XX, en el qual, a part la imitació de la porcellana ja clàssica, hom produeix noves peces seguint les tendències, avantguardistes del disseny.
f
Art
Porcellana de Delft
© Turisme d’Holanda
Terrissa molt fina composta de feldespat i caolí que difereix de l’ordinària per la seva transparència.