Hom hi diferencia dues etapes, o nivells: la de l’escola bressol (fins a tres anys) i la de parvulari (de quatre a sis anys). L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intel·lectual. Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família. Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics. Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els nens mentre la mare treballava. Els locals —sovint en sales annexes a les fàbriques— no gaudien d’unes mínimes condicions educatives ni sanitàries. Paral·lelament, sorgiren els primers intents per tal de convertir aquestes guarderies en centres educatius que alhora donessin ocupació i distracció als infants. Pedagogs com F.Fröbel, les germanes Agazzi, M.Montessori, O.Decroly i C.Freinet crearen llurs propis centres i divulgaren llurs mètodes. Les idees de Fröbel foren introduïdes a l’Estat espanyol a mitjan s XIX principalment per P.Montesino. En temps més recents, les fites que cal destacar són la tasca de les germanes Canals, que introduïren el mètode Montessori; A.Rubies, que introduí el mètode Decroly i les escoles d’estudi dels anys trenta que donaren a conèixer el mètode Freinet. La Generalitat de Catalunya en temps de la República es féu ressò de la necessitat d’assegurar una bona formació per als infants i creà l’especialitat de pàrvuls de l’escola normal. Després de la postguerra, els anys cinquanta, cal destacar la tasca d’A.Galí, que revalorà el mètode Montessori, i els anys seixanta l’Escola de Jardiners del Centre d’Influència Catòlica Femenina, que revitalitzà el mètode Decroly. Actualment, a les escoles d’estiu, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat i a les escoles normals hom fa esforços per tal de millorar i actualitzar l’ensenyament preescolar. Pedagògicament, la tendència actual és de recollir els aspectes més positius de cada mètode pedagògic i procurar realitzar activitats que responguin a les necessitats del nen i del medi on és emplaçada l’escola.
adj
Educació