i presseguer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

presseguer

Nom científic delPrunus persica, melocotonero (es), peach tree (en)
substantiu masculím
Agronomia    Botànica
Nom científic delPrunus persica, melocotonero (es), peach tree (en)
presseguer
© Fototeca.cat
botànica bot i agricultura agr
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs ) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.

És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic. Actualment és estès a tots els països temperats. Comprèn més de 200 cultivars. Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats. És multiplicat per empelt. Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada.

Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals. De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet. En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès. Algunes poblacions del Principat havien adquirit un prestigi de qualitat: Calabuig, Pallejà, Almenar i sobretot el Morell, amb els seus préssecs grossos. Aleshores començaren les plantacions sistemàtiques al Segrià, que s’estengueren d’Almenar cap a Lleida i el baix Segre. I, seguint una expansió similar a la de pomeres i pereres, d’allí a la Noguera, les Garrigues, la Llitera i el Baix Cinca, comarca que del 1965 al 1967 passà de 10 500 a 20 000 qm. El 1969 aquesta regió de Lleida assolí els 200 000, i el 1970 els Països Catalans 1 700 000, amb cinc nuclis de producció: la regió de Perpinyà, les de Girona i Barcelona, la de Lleida, la de Tarragona i les de València i Xàtiva. El 1973 la superfície de producció era d’unes 21 000 ha, a les quals calia afegir mig milió d’arbres disseminats, i la producció, de prop de 2,5 milions de qm, equivalents, sense la regió de Perpinyà, al 54% de la producció espanyola. D’aleshores ençà la seva expansió sembla frenada i fins i tot ha decaigut. L’any 1982 la producció fou d’1 857 130 qm i la superfície conreada de 14 849 ha. Hom sol triar varietats que es rellevin en l’abastament dels mercats. La conservació és difícil, i això n'impedeix l’exportació i en fa industrialitzar una bona part de la producció.

Col·laboració: 
AMH / JRe / R
Llegir més...