i presseguer | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

presseguer

Nom científic delPrunus persica, melocotonero (es), peach tree (en)
substantiu masculím
Agronomia    Botànica
Nom científic delPrunus persica, melocotonero (es), peach tree (en)
presseguer
© Fototeca.cat
botànica bot i agricultura agr
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs ) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.

És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic. Actualment és estès a tots els països temperats. Comprèn més de 200 cultivars. Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats. És multiplicat per empelt. Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada.

Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals. De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet. En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès. Algunes poblacions del Principat havien adquirit un prestigi de qualitat: Calabuig, Pallejà, Almenar i sobretot el Morell, amb els seus préssecs grossos. Aleshores començaren les plantacions sistemàtiques al Segrià, que s’estengueren d’Almenar cap a Lleida i el baix Segre. I, seguint una expansió similar a la de pomeres i pereres, d’allí a la Noguera, les Garrigues, la Llitera i el Baix Cinca, comarca que del 1965 al 1967 passà de 10 500 a 20 000 qm. El 1969 aquesta regió de Lleida assolí els 200 000, i el 1970 els Països Catalans 1 700 000, amb cinc nuclis de producció: la regió de Perpinyà, les de Girona i Barcelona, la de Lleida, la de Tarragona i les de València i Xàtiva. El 1973 la superfície de producció era d’unes 21 000 ha, a les quals calia afegir mig milió d’arbres disseminats, i la producció, de prop de 2,5 milions de qm, equivalents, sense la regió de Perpinyà, al 54% de la producció espanyola. D’aleshores ençà la seva expansió sembla frenada i fins i tot ha decaigut. L’any 1982 la producció fou d’1 857 130 qm i la superfície conreada de 14 849 ha. Hom sol triar varietats que es rellevin en l’abastament dels mercats. La conservació és difícil, i això n'impedeix l’exportació i en fa industrialitzar una bona part de la producció.

Col·laboració: 
AMH / JRe / R
Llegir més...