Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior. Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada. La pell és gruixuda i amb poc pèl. Són de règim herbívor. La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d’alçada. Van en grups, dins els quals domina un mascle. Els proboscidis s’originaren durant el Paleogen africà a partir d’un grup de condilartres, dels quals sorgiren les formes aquàtiques com els sirènids —dugong i manatí— i el grup extingit dels bariteris. El primer proboscidi fou Moeritherium de l’Oligocè del Faium —Egipte—, forma que recorda un tapírid amb grans incisives i una incipient trompa. La diversificació dels proboscidis donà lloc almenys a tres grups filètics molt clars: els bariteris, els dinoteris i els mastodonts. Del grup dels mastodonts sorgiren els mamuts, elefants i loxodonts; aquests dos darrers, amb representants actuals, com són l’elefant africà (Loxodonta africana) i l’elefant asiàtic (Elephas indicus).
m
pl
Mastologia
Proboscidis (elefant africà)
© Fototeca.cat-Corel
Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles.