i procel·lariformes | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

procel·lariformes

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia

Sumari de l’article

ornitologia ornit
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.

El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes. No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món.

Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Representants més importants de l'ordre dels procel·lariformes

família dels diomedèids    
  Diomedea sp albatros
  Phoebetria sp  
  Thalassarche sp  
família dels procel·làrids    
  Procellaria diomedea baldriga cendrosa
  Pterodroma hasitata petrell atlàntic
  Pterodroma mollis petrell antillà
  Puffinus agravis baldriga capnegra
  Puffinus griseus baldriga grisa
  Puffinus puffinus baldriga pufí
  Puffinus puffinus mauritanicus baldriga pufí, baleàrica, virot, virotja
família dels hidrobàtids    
  Hydrobates pelagicus ocell de tempesta, escateret
  Oceanites oceanicus petrell oceànic
  Oceanodroma castro petrell de Madeira
  Oceanodroma leucorhoa petrell cuaforcat
família dels pelecànids    
  Pelecanoides sp  

Llegir més...