progesterona

pregn-4-en-3,20-diona, C21H30O2
f
Bioquímica
Farmàcia

fototeca.cat

©

Esteroide amb activitat d’hormona sexual femenina, aïllat primerament per Butenandt el 1934, a partir d’extractes del cos luti de truges prenyades.

És un sòlid cristal·lí blanc, estable en l’aire i sensible a la llum. Pot existir en dues formes, segons la configuració del carboni 17, anomenades α i β, les quals mostren idèntica activitat fisiològica i es fonen a 128,5-131°C (α) i 121°C (β). Ambdues formes són molt poc solubles en l’aigua i solubles en l’alcohol i l’acetona. La progesterona és obtinguda per síntesi parcial a partir de l’estigmasterol i el colesterol. És una hormona gonadotropa present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària. En les ovelles és constituïda per un 4,5% de tirosina, un 1% de triptòfan, un 4,5% de mannosa i un 5,8% d’hexosamina. Estimula la producció d’estrogen pels fol·licles de Graaf i la formació de testosterona a les cèl·lules intersticials dels testicles. Troba aplicació en medicina per a preparar per a la fecundació l’epiteli vaginal, el moc cervical i l’endometri, així com per al manteniment de l’embaràs.