Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor. Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids. Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocel·lulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic (perclorat d’amoni) i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible. Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols. Els monergols són líquids susceptibles de descompondre's exotèrmicament donant productes gasosos, i la descomposició pot ésser catalítica o tèrmica. Entre els més emprats cal esmentar el peròxid d’hidrogen i, avui dia gairebé exclusivament, la hidrazina. Són emprats en els petits motors que controlen la posició dels satèl·lits artificials. Els diergols són constituïts per un oxidant i un reductor i la reacció entre ells pot ésser espontània (i hom els anomena hipergols) o pot necessitar un sistema d’encesa. Els parells d’ús més generalitzat són querosé-oxigen líquid, hidrogen líquid-oxigen líquid (propergol criogènic) i dimetilhidrazina asimètrica-tetròxid de dinitrogen (hipergol). Els híbrids són els que tenen un reactiu sòlid i l’altre líquid, i llur interès és experimental.
m
Astronàutica