protoactini

Pa (simb.)

m
Química

Element radioactiu de la família dels actínids, de nombre atòmic 91.

En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa) són naturals. El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10⁴ anys, és el precursor de l'actini en la sèrie (4n+3)

i és el més important des del punt de vista químic. El primer isòtop conegut fou el 2 3 ⁴Pa (Fajans i Göhring, 1913), i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment. El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu,

i n'hi ha 340 mg per tona d’urani. Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 3 °Th. Hom l’obté industrialment dels residus de purificació de l’urani, dels quals pot ésser separat per cromatografia de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents. Pot ésser precipitat de les seves solucions aquoses com a Pa₂O₅i K₂PaF 7 , i el metall és obtingut per reducció amb bari a 1 400°C del tetrafluorur PaF₄. El metall és brillant i mal·leable, i s’altera ràpidament en l’aire. Forma dues sèries de composts, amb les valències 4 i 5, i es troba a la natura en aquesta darrera valència. En solució aquosa, pot existir tant en forma aniònica com catiònica, i constitueix ions complexos que precipiten amb facilitat. Des del punt de vista pràctic, l’isòtop més important és el 233 Pa, produït artificialment per bombardeig amb neutrons del 2 3 2 Th, el qual té una vida mitjana de 27,4 dies i condueix, mitjançant emissió β, a l’urani-233, físsil. D’altra banda les propietats nuclears i la vida mitjana d’aquest isòtop són òptimes per al seu ús com a traçador en l’estudi de les propietats de l’element.