Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta. És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi. Hom l’anomena també purina.La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important. L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària. Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de purí.El contingut d’aigua del purí de porcí sol ser molt elevat, al voltant del 7,4% (porcs d’engreix), cosa que fa que el seu transport resultí car i, per tant,complicat fer-ne una bona gestió. De tota manera,el purí és un residu orgànic amb un gran valor com a fertilitzant. El seu contingut en carboniorgànic sol estar al voltant del 34,6% (sobre matèriaseca) i en nitrogen fòsfor, sofre, calci, magnesi i potassi, al voltant del 8,5, 1,8, 1,0, 3,5, 1,7,5,5%, respectivament. També és destacable el seu contingut en ferro, manganès, zinc i coure, quesón del 2,4, 0,5, 2,1 i 1,2 mg ⁄ kg respectivament. A la Unió Europea l’aplicació de purins en els camps de conreus és regulada per la Directiva 91 ⁄ 676 ⁄ CEE, del Consell, que estableix límits ales dosis d’aplicació per a protegir les aigües contrala seva eventual contaminació amb nitrats procedentsde fonts agràries. D’acord amb la normativa vigent a les zones afectades o que es podrien veure afectades per la contaminació ambnitrats (les anomenades zones vulnerables), no es poden aplicar més de 170 kg de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes per hectàrea i any. El problema de l'excedent de purins a Catalunya es reflecteix en les successives revisions realitzades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,Alimentació i Medi Natural que xifren en més de la meitat de la superfície cultivada les zones vulnerables .
m
Biologia
Zootècnia