i quetògnats | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

quetògnats

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.

En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils; el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal. Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals. No hi ha aparell circulatori ni excretor. El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus. Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral. Tenen sistema nerviós ganglionar. Presenten un parell d’ulls cefàlics simples, situats dorsalment, i nombrosos receptors tàctils. Són hermafrodites, amb fecundació interna i creuada i desenvolupament directe. Són marins, pelàgics i planctònics. El gènere més conegut és Sagitta, amb diverses espècies.

Llegir més...