OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

quitrà

alquitrán (es), tar (en)
substantiu masculím
Química
alquitrán (es), tar (en)
química industrial quím ind i química orgànica quím org
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició. És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè. En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà (fenol, cresols, xilenols, etc), diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà (anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina), i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears. La destil·lació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea. El quitrà té una gran importància en la indústria química, puix que constitueix la primera matèria en la síntesi de productes molt diversos, com colorants, polímers plàstics, cautxú, perfums sintètics, productes farmacèutics, teixits sintètics i explosius. És molt emprat també en la protecció de les fustes, especialment les sotmeses a agents corrosius, com les de les embarcacions, i en obres públiques en la construcció de paviments de carretera. El quitrà sol rebre el nom de la matèria orgànica de la qual és obtingut, i així hom parla de quitrà d’hulla, quitrà de lignit, quitrà de fusta, quitrà de faig, quitrà d’ossos o animal, etc. Eventualment el quitrà pot ésser obtingut per carbonització, com és el cas del quitrà de fusta. En la destil·lació del quitrà d’hulla, obtingut com a subproducte en la producció de gas d’enllumenat, hom obté benzè, toluè, xilens, fenols, naftalè, antracè, cresol, etc. Del quitrà de lignit hom treu oli de cremar, parafina, etc. Del quitrà de fusta hom obté naftalè o parafina, segons que hagi estat obtingut, respectivament, per carbonització o per destil·lació. Del quitrà de faig hom obté, sobretot, creosota.L’ús de combustibles fòssils provoca la presència a l’atmosfera de partícules de quitrà del tipus PM10, és a dir, que són absorbides fins els pulmons. Estudis recents alerten d’una altíssima concentració de partícules de quitrà a l’atmosfera.

Col·laboració: 
MPB / AMeP / EAB

Llegir més...