i ramapitec | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

ramapitec

substantiu masculím
Antropologia    Zoologia
antropologia antrop i zoologia zool
Gènere de primats fòssils, descrit per Lewis el 1934, inclosos en sediments del Miocè superior o del Pliocè inferior, amb una antiguitat d’uns 12-15 milions d’anys, trobats a l’Índia, a la República Federal d’Alemanya, a Kenya i a la Xina.

Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual. Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives (la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme), i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte. Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura erecta en estació bípeda. Una altra coincidència amb els homínids és la forma parabòlica de l’arc dental, que els pòngids presenten en forma de U més cantelluda. Presentaven un diastema a la mandíbula superior i la primera premolar inferior bituberculada. Devien ésser d’una talla que ranejava el metre, si fa no fa com els pòngids actuals. Per tot plegat, hi ha moltes possibilitats que hagi estat una forma arcaica d’homínid en el Miocè.

Col·laboració: 
OAg

Llegir més...