Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual. Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives (la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme), i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte. Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura erecta en estació bípeda. Una altra coincidència amb els homínids és la forma parabòlica de l’arc dental, que els pòngids presenten en forma de U més cantelluda. Presentaven un diastema a la mandíbula superior i la primera premolar inferior bituberculada. Devien ésser d’una talla que ranejava el metre, si fa no fa com els pòngids actuals. Per tot plegat, hi ha moltes possibilitats que hagi estat una forma arcaica d’homínid en el Miocè.
m
Zoologia
Antropologia