OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

rata

rat, rata (es), rat (en)
substantiu femeníf
Mastologia
rat, rata (es), rat (en)
Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
zoologia zool
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).

La rata negra o rata de camp, d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades. La rata comuna o rata de claveguera, més grossa (arriba a uns 27 cm) però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp. Ambdues espècies competeixen en alguns llocs. La rata negra habita a Europa des del Plistocè, mentre que la rata comuna prové de l’Àsia Central i arribà a Europa al segle XVIII, des d’on s’estengué a tot el món.

Dotades d’una gran prolificitat, resistència a les condicions adverses i adaptabilitat als hàbits i els règims alimentaris més diversos, constitueixen una veritable plaga de gran importància econòmica, pels estralls que ocasionen en els magatzems de gra, sucre, etc, i sanitària, puix que són vectors d’importants plagues, com el tifus exantemàtic, la pesta i la ràbia. Malgrat la lluita amb productes químics, llur capacitat de mutació fa que puguin sobreviure, i potser l’única solució fóra l’esterilització d’una gran part de la població, tècnica d’evidents dificultats.

Col·laboració: 
PCA

Llegir més...