ratapinyada

voliac, ratapenada, muricec, esmuriac, muriac, ratpenat, murciélago (es), bat (en)
f
Mastologia

Ratapinyada comuna

© Fototeca.cat

Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs.

Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L. (Myotis) daubentonii (ratapinyada clara d’aigua) i L. (Myotis) capaccinii (ratapinyada de peus grossos)—, les del gènere Selysius —S. (Myotis) mystacinus (ratapinyada de bigotis), S. (Myotis) natteri (ratapinyada de Natterer), S. (Myotis) bechsteinii (ratapinyada de Bechstein)—, les del gènere Pipistrellus — P. pipistrellus (ratapinyada comuna), P. kuhlii (ratapinyada de vores clares) i P. savii (ratapinyada muntanyenca)—, les del gènere Barbastella —B. barbastellus (ratapinyada de bosc)—, les espècies Plecotus auritus i Myotis myotis (conegudes com a ratapinyada orelluda o orellut), Miniopterus schreibersii (ratapinyada de Schreiber), Vespertilio serotinus (ratapinyada dels graners) i finalment Nyctalus noctula (nòctul).

Entre les pertanyents a la família dels molòssids, de característiques semblants a l’anterior però amb la cua sortint força de la membrana alar, hi ha la ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis). També hi ha representants de la família dels rinolòfids, caracteritzats pel fet de presentar unes excrescències en forma de ferradura en el musell, cosa que justifica el nom de ratapinyada de ferradura que hom els dóna, totes elles pertanyents al gènere Rinolophus.