reduccionisme

m
Filosofia

Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.

Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional (idealisme i racionalisme extrems), a la matèria i a la causalitat purament eficient (materialisme o naturalisme deterministes) o bé a un àmbit concret de la realitat (psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc). És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista: el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la irreductibilitat dels diversos àmbits del real, bé que sovint l’accentuació del valor primari d’un d’ells pugui portar en darrer terme a una veritable reducció. D’altra banda, cal distingir entre el reduccionisme ontològic, pròpiament reduccionista, i altres tipus de reduccionisme, com és ara el lingüístic, el metodològic, etc; només del primer hom pot dir, amb J.H.Randall, que veritablement comporta incórrer en un cras error lògic de confondre les condicions necessàries amb les condicions suficients d’un procés o d’un fenomen qualsevol.