La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats: Antany i enguany (1865), de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano. El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit (1871) de Josep Coll i Britapaja. Ja al s. XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf (1914) i assolí la plenitud amb ¡Chófer al Palace!, Oh, la revue! i Zig-Zag, produïdes per l’empresari Bayés, que portà Maurice Chevalier i Mistinguette a Barcelona. Sugranyes en continuà la tradició amb Love Me, Oui, oui, Ric, Ric i Joy, joy, estrenades totes entre el 1920 i el 1930. A partir del 1939 tingueren èxit les revistes dels Vienesos, dirigides per Artur Kaps, i més endavant, les de Colsada al Teatre Apol·lo i les de Mary Santpere. A València, i fins ben entrats els anys seixanta, tingueren molta acceptació popular les revistes del Teatre Russafa, mostra de teatre camp que sobrevisqué fins a l’enderrocament del local. Als anys vuitanta es destaca el grup teatral Dagoll Dagom que realitza un espectacle de revista musical molt acurat.
f
Arts de l'espectacle (altres)