rocabertí

m
Numismàtica i sigil·lografia

Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut, amb el canvi tan sols de la llegenda del revers, que en el menut gironí diu: Civitas Gerunda .

No és moneda de la ciutat (que no hi té cap intervenció), sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa. El rocabertí es devaluà progressivament: passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla. El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484. Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la revaloració de les peces.