OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

rococó

rococó (es), rococo (en)
substantiu masculím
adjectiuadj
Art
rococó (es), rococo (en)
rococó Capsa d’or amb plafons de nacre gravat amb incrustacions d’or
© Fototeca.cat
art art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.

Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat. És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa. Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc. És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia. L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV; fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància, comoditat, llibertat i refinament. A molts països europeus, per la influència cortesana francesa, fou també l’estil propi de la decoració interior. L’arquitectura rococó triomfà fora de França; és especialment interessant la religiosa de Baviera i Àustria ( Sonderrokoko ), on les formes contornejants, el moviment i la fantasia exuberant, que no són tan sols decoratius, sinó que es troben en l’estructura de l’edifici, esdevenen expressió del culte a la divinitat. El mateix succeeix, però amb una major accentuació de recarregament de les formes, en el barroc andalús i en l’hispanoamericà, en el qual a les formes rococós s’afegiren formes autòctones que el feren encara més carregat, complicat i exuberant.

Col·laboració: 
RMMR

Llegir més...