Sembla que el seu origen ve de l'oculus de les primitives basíliques cristianes. De petites dimensions fins a la segona meitat del s. XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre (la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s. XII, té 8 m). Durant el s. XIII s’hi afegeixen vidrieres. Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses (Notre-Dame de París, Reims, etc). També són notables les de la catedral de Lleó. En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus (s. XII-XIII). Les dels extrems del transsepte de la catedral de Tarragona (s. XII-XIII) ja són gòtiques, estil en el qual es construïren les millors rosasses: façana de la mateixa seu tarragonina, la del monestir de Sant Cugat del Vallès, les que coronen els arcs d’ingrés a les capelles del tester de la seu de Mallorca —refetes per Gaudí—, les similars de la seu de Girona, o bé la de l’església del Pi a Barcelona (destruïda el 1936 i refeta després). De ben entrat el s. XV és la de la façana de Santa Maria del Mar a Barcelona, que substitueix l’habitual estructura radial per un calat flamíger. A edificis civils com el Tinell o la Sala de Cent de Barcelona, rosasses més petites donen també llum a l’interior.
f
Arquitectura
rosassa
© jy cessay / Fotolia.com