i roser | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

roser

Nom científic Rosa sp, rosal (es), rosebush (en)
substantiu masculím
Botànica
Nom científic Rosa sp, rosal (es), rosebush (en)
Roser

botànica bot i jardineria jard
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.

La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals R.chinensis, R.odorata, R.multiflora i R.wichuraiana, de l’Àsia oriental, R.moschata i R.foetida, de l’Àsia occidental, i R.gallica, d’Europa. Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes. Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres. El roser agrest (R.agrestis), d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa. El roser alpí (R.pendulina), sovint baix, generalment sense agullons, de fulles amb dents glanduloses i de flors d’un rosat purpuri, creix en boscs i matolls d’alta muntanya. El roser caní (R.canina), d’1 a 4 m d’alçada, de fulles glabres i de flors rosades o blanques, creix en bardisses, a la terra baixa i a la muntanya mitjana. El roser englantiner (R.sempervirens), perennifoli, de tiges sarmentoses i de flors blanques, habita alzinars i bardisses, a la terra baixa. El roser espinosíssim (R.pimpinellifolia), de fins a 1 m d’alt, amb molts aculis i acícules, i de flors blanques, es fa en boscs de la muntanya mitjana. El roser gàl·lic (R.gallica), de fins a 1 m d’alçària, amb aculis desiguals i amb moltes acícules, i de flors d’un rosat fort, és conreat i subespontani. El roser glauc (R.glauca), d’1 a 3 m d’alt, glaucescent o vermellós, i de flors de color rosat fort, creix en bardisses, als Pirineus. El roser de flor petita (R.micrantha), d’1 a 4 m d’alçada, de fulles glanduloses al revers i de flors d’un rosat pàl·lid, és propi de bardisses. El roser mesquer o satalia (R.moschata), perennifoli, de tiges sarmentoses, de fulles inferiorment pubescents i de flors de color de crema, és conreat i naturalitzat. El roser pomífer (R.villosa), de fins a 1,5 m d’alt, de fulles molt glanduloses pel dessota i de flors rosades, creix en bardisses de muntanya. El roser repent (R.arvensis), de tiges sarmentoses, de fulles glabrescents i de flors blanques, viu en boscs, a la muntanya mitjana. El roser rubiginós (R.rubiginosa), de fins a 3 m d’alt, de fulles pubescents i glanduloses pel dessota i de flors d’un rosat viu, és propi de bardisses muntanyenques. El roser sicilià (R.sicula), baix, de fulles glanduloses al revers i de flors rosades, es troba, escassament, en matolls de muntanya. El roser tomentós (R.tomentosa), de fins a 2 m d’alt, de fulles glanduloses i de flors rosadenques, es fa en bardisses de muntanya.

Col·laboració: 
AMH
Llegir més...