i rugbi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

rugbi

Nom anglès derugby (en)
substantiu masculím
Esport

Sumari de l’article

Nom anglès derugby (en)
Una jugada d’un partit de rugbi de La Unió Esportiva Santboiana
© Fototeca.cat
esports esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze jugadors com a màxim cadascun, amb la finalitat de marcar el màxim nombre possible de punts.

Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos (anomenats mig de melé i mig d’obertura), quatre tres-quarts i un defensa. La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscil·lar entre 400 i 440 gr. El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m. Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra. Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol (anomenada també zona de marca ), que allarga el terreny un màxim de 22 m en cada banda. La línia que delimita el terreny de joc és anomenada línia de pilota morta . Així, en el rugbi, hom distingeix el camp de joc (delimitat per les línies de gol ) del terreny de joc (delimitat per les línies de pilota morta ). Una línia transversal, anomenada línia de mig camp , divideix el terreny en dues parts iguals; altres línies i banderetes complementen aquestes. El partit es divideix en dues parts de 40 minuts cadascuna, amb un descans màxim de 10 minuts, i és dirigit per un àrbitre, auxiliat per dos jutges de línia. Hom pot fer anar la pilota amb tot el cos, però quan es llança o toca amb les mans o braços ha d’ésser feta anar cap enrere. La infracció a aquesta regla és l’anomenat en avant i és sancionat amb melé, si s’ha produït de forma involuntària, i cop de càstig si és voluntària. Si hom xuta de cara a la línia de pilota morta contrària, tots els companys del qui xuta situats davant d’ell són en fora de joc. El fora de joc és sancionat amb un cop de càstig. La intercepció de l’avanç d’un contrari que té la pilota es fa normalment amb el placatge , que consisteix a agafar el contrari per qualsevol part del cos, menys pel coll. Un jugador placat pot passar la pilota àdhuc des de terra, però amb rapidesa i no la pot retenir. Quan la pilota surt per la línia de toc o de banda, hom disputa un toc llançat per l’equip no responsable, excepte després d’un xut de cop de càstig, en què llançarà el toc, el mateix equip que ha xutat la pilota fora. Hom marca un assaig quan aconsegueix posar la pilota en terra a l’àrea de gol adversa; aquesta jugada val 5 punts i dóna dret a intentar un gol de transformació xutant des del terreny de joc sobre la paral·lela a la línia de toc que passa pel punt on s’ha marcat l' assaig ; el gol de transformació val 2 punts. Hom fa gol quan xuta al bot des de qualsevol lloc del terreny en el joc obert o després d’un cop de càstig en xut al bot o col·locat i fa passar la pilota entre els tres pals pel damunt del travesser de l’equip adversari, amb aquesta acció s’aconsegueixen 3 punts. Entre els precedents més clars d’aquest joc cal citar l' harpastum , practicat pels soldats de les legions romanes i recollit a Florència, al s XV, amb el nom de calcio . La versió moderna del joc deriva, com en el cas del futbol, del hurling at goal practicat als col·legis anglesos amb normes molt heterodoxes. La tradició ha fixat l’origen del rugbi modern l’any 1823 en avançar William Webb Ellis, alumne de la Public School de Rugby (comtat de Warwick, Anglaterra) en el transcurs d’un partit amb la pilota retinguda entre les mans, contravenint d’aquesta manera el reglament. El 1846 aparegué a Rugby el primer reglament conegut i el 1871 fou fundada la Rugby Football Union, institució que des d’aleshores regeix el rugbi a la Gran Bretanya. El 1934 es constituí a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), amb la federació catalana com a membre fundador. Són membres de la FIRA Alemanya, Catalunya, França, Holanda, Itàlia, Portugal, Romania, Suècia i Txecoslovàquia. La competiticó més famosa és el torneig de les Cinc Nacions, que va néixer el 1883 amb quatre nacions, Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda. El 1910 s’hi afegí França. Al torneig de l’any 2000 s’incorporà Itàlia i passà a denominar-se Sis Nacions. L’any 1987 es disputà la primera Copa del Món, amb la victòria de Nova Zelanda; el 1991 guanyà Austràlia; el 1995, Sud-àfrica; el 1999, de nou Austràlia. El 1998 se celebrà la primera Copa del Món femenina amb el triomf de Nova Zelanda. Actualment els canvis en el reglament i tots els calendaris de competicions internacionals els fixa la International Board. Una altra variant amb molta tradició és el rugbi a 7; la primera Copa del Món d’aquesta especialitat es jugà l’any 1993 i fou guanyada per Anglaterra. A partir del 1996 i a l’hemisferi sud es disputa anualment el Tres Nacions: Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Actualment un campionat de clubs, anomenat Súper 12, es juga en aquest hemisferi, amb els quatre millors equips de cada una de les tres nacions. Des de l’any 1996 també s’organitza el Campionat d’Europa de Clubs. Una variant del rugbi és el rugbi a 13, jugat des de sempre per jugadors professionals —el rugbi a 15 és professionalitzà a partir del 1990—; aquesta variant és molt practicada també a la Catalunya del Nord i té el seu principal equip en el XIII Catalan.

Esquema del camp de joc, amb le mides reglamentàries
 

El rugbi als Països Catalans

A la Catalunya del Nord el rugbi és l’esport amb més tradició, nombre de llicències i espectadors i el seu reglament s’establí el 1882 en clubs, escoles i liceus universitaris. El rugbi fou practicat al Rosselló molt abans que a cap altra regió i hi ha esdevingut l’esport més popular. Els equips més importants se centren a Perpinyà, ciutat que posseeix diversos estadis, entre els quals es destaquen l’Aimé Giral, el Gilbert Brutus i el Jean Laffont. El 1902 es fundà a Perpinyà el Club dels Arlequins Perpinyanesos (ASP) i el 1919 la Unió Esportiva Perpinyanesa (USP), que posteriorment es fusionaren l’any 1933 i formaren l’actual Unió Esportiva i Arlequins Perpinyanesos (USAP), que practica el joc a quinze. També hi ha el XIII Català, que practica el joc a tretze, menys apreciat i encoratjat a l’Estat francès. A la resta dels Països Catalans la introducció del rugbi fou més tardana: el 1921, Baldiri Aleu, amb un grup d’amics, l’introduí a Sant Boi de Llobregat i hi fundà la Unió Esportiva Santboiana, que guanyà el primer campionat de l’Estat espanyol (1923) i n'ha estat durant molts anys l’equip més destacat. La Federació Catalana de Rugbi es fundà el 1922, any en què es disputava el primer campionat de Catalunya. El rugbi esdevingué aviat un esport popular entre els universitaris. Posteriorment s’han destacat l’equip de rugbi del Futbol Club Barcelona, el CN Barcelona i el CN Montjuïc, entre d’altres. La ciutat disposa de diversos camps per a aquest esport, entre els quals es destaca l’estadi de la Foixarda, a Montjuïc.

Col·laboració: 
JMiB / EAG / MPS
Llegir més...