El terme, introduït per R.von Krafft-Ebing (1840-1902), al·ludeix al marquès de Sade (Donatien Alphonse François Sade), alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament. Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte (secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix)—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme (originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit); en qualsevol hipòtesi, la relació entre sadisme i masoquisme és tal que sovint hom els troba associats (sadomasoquisme).
m
Psicologia