i safrà | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

safrà

Nom científic delCrocus sativus, safraner, azafrán (es), saffron (en)
substantiu masculím
Alimentació    Botànica    Química
Nom científic delCrocus sativus, safraner, azafrán (es), saffron (en)
fototeca.cat
©
botànica bot, alimentació, indústries alimentàries alim i colorants col
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.

Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments (crocina i crocetina), glucòsids (picrocrocina) i olis essencials que conté. És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs. Vol terres de secà. Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del s X: al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació. Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger. Al s XIV fou introduït a l’Urgell. El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt. Era objecte de diversos imposts cobrats bé per la generalitat bé pel senyor del lloc, com a Santa Coloma. Servia com a condiment, com a producte tintori de cuirs i teles, en cosmètica, medicina i pintura. El seu conreu perdurà fins al s XIX, en ésser substituït com a colorant per productes tintoris més econòmics.

Col·laboració: 
AMH / EDG
Llegir més...