Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses.
La sargantana àgil (L.agilis), d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles; habita als Pirineus.
La sargantana comuna septentrional (L.muralis), d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna (L.hispanica), la més freqüent de les sargantanes dels Països Catalans, on hom la troba sovint grimpant per les parets assolellades, els rocalls, els talussos amb rocs, etc., i és tan abundant en els biòtops naturals com en els artificials i urbans. Ambdues espècies són molt semblants, d’una coloració molt diversa, el musell punxegut i un collar d’escates molt patent al voltant del coll i escates dorsals molt petites i granuloses, però hi ha una petita diferència a les escates del cap. Sembla que la sargantana comuna té una distribució més de terra baixa que la sargantana comuna septentrional.
A les Illes Balears i a les Pitiüses hi ha un grup de sargantanes molt diversificat, entre les quals destaquen les dues espècies endèmiques: la sargantana balear (L.lilfordi), de Mallorca, Menorca i els illots veïns, i la sargantana de les Pitiüses (L.pityusensis), d’Eivissa i Formentera.
La sargantana muntanyenca (L.monticola) ateny fins a 23 cm de longitud total, té la cua molt allargada i amb anells estrets i amples alternats, el dors és de color d’oliva i els costats són d’un color fosc de fons amb taques irregulars; habita a llocs pedregosos dels Pirineus i a Galícia, Astúries i el Massís Central.
La sargantana vivípara (L.vivipara) ateny uns 15 cm de llargada i és de color fosc, de vegades negre per sobre, amb una línia dorsal i dues de laterals també fosques (les darreres, però, voltades d’una vora clara), i el ventre és de color ataronjat o vermellós, esquitxat de negre en els mascles i groc o ataronjat clar en les femelles; la gorja és voltada en època de zel per una orla lila o blava en els mascles i de color de rosa pàl·lid en les femelles; habita als Pirineus i a la serralada Cantàbrica en torberes i prats humits.
El representant més important del gènere Psammodromus és la sargantana corredora o de prat (Psammodromus hisnicus), d’uns 13 cm de llargada —9 dels quals corresponen a la cua—, caracteritzada pel fet de presentar les escates imbricades i el cos, de color verd terrós, proveït de bandes longitudinals dorsals, blanques o grogues voltades d’un color fosc, que van des de la nuca fins a la cua, i tres bandes més a cada costat; habita als sorrals litorals.
La sargantana dels sorrals (Acanthodactylus erythrurus), d’uns 18-20 cm, és caracteritzada pel fet de presentar les escates inferiors dels dits molt sortints, formant com una vora serrada; habita als sorrals del litoral mediterrani de la península Ibèrica.
La sargantana de Valverde (Algyroides marchi), d’uns 12-13 cm de llargada, endèmica a la península Ibèrica, habita solament a la serra de Cazorla.