El poble portuguès, sota la dominació castellana, fonamentà les seves esperances d’independència en el retorn del rei, el qual, mitificat, esdevingué el futur alliberador de Portugal i un dels símbols que mantingueren viu l’esperit de rebel·lia del país. Aquesta creença donà peu que al llarg dels s. XVI i XVII sorgissin impostors anomenats els “falsos dom Sebastià”, com el “rei de Penamacor”, jove d’origen humil d’Alcobaça (1584), Mateo Alvares “rei d’Ericeria”, el qual arribà a tenir una petita cort i un exèrcit de 800 homes, i Gabriel Espinosa, que, com els seus predecessors, morí a la forca. En època de Felip III, Marco Tullio Carzón, calabrès, fingí ésser el rei Sebastià i intrigà contra la dominació castellana a Itàlia (1603), i molts portuguesos s’hi veieren compromesos. El sebastianisme perdurà fins al s. XIX i passà després al Brasil.
m
Història