i senescal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

senescal

senescal (es), seneschal (en)
substantiu masculím
Història
senescal (es), seneschal (en)
història hist
Gran oficial del palau d’un sobirà.

D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau. Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials. Fou conegut també, des del s X, amb el nom de dapifer. El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable. Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis (els ducs de Normandia i Aquitània, els comtes d’Anjou, Poitiers, Tolosa, etc), que es mantingueren quan els feus foren incorporats a la corona. Per aquesta causa França fou dividida administrativament —pel que fa al patrimoni reial— en batllies i senescalies. A Sicília, el gran senescal del regne era un dels set grans oficials amb dret a participar al consell de la corona.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...