Les primeres senyories aparegueren al s. XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent. El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós; així ho feren Florència (a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc) o Gènova (al rei Robert, al rei de França, etc). Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble; fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o els D’Este, a Ferrara. Altres vegades la senyoria sorgí com una magistratura paral·lela a les institucions comunals, que restaren desproveïdes de poder, sense, però, desaparèixer; fou el cas dels Mèdici, a Florència. Aquests senyors, d’origen feudal els uns, com els D’Este o els Visconti, d’origen burgès els altres, com els Mèdici, maldaren per fer legitimar llur poder per l’Església o per l’Imperi als s. XIV i XV. La senyoria es transformà així en principat.
f
Història