xeol

šeol (he)

m

Bíblia

Nom, equivalent als de la regió de l’hades i dels inferns, amb què els hebreus designaven el regne, o lloc de sojorn, dels morts.

Regió subterrània o infraoceànica, els morts hi portaven una existència caracteritzada per la negació de tota activitat i plaer, bé que també entesa sovint com a oberta a l’esperança messiànica. Hom no en troba descripcions precises en la Bíblia, però consta que els babilonis el representaven com una ciutat de set portes i set muralles.