OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

serra

sierra (es), saw (en)
substantiu femeníf
Tecnologia    Oficis manuals
sierra (es), saw (en)
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
oficis manuals ofic i tecnologia tecnol
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.

La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la. Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades. Així, les dents de la serra de mà

Xerrac
Corel / Danny Singer
emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant (de manera que només tallen en el sentit d’avanç del moviment de vaivé, i no en el de retrocés) i lleugerament torçades a banda i banda, alternativament, del pla de la fulla, perquè s’obrin pas més fàcilment, mentre que en la serra de tallar llenya les dents són simètriques i tallen en els dos sentits del moviment. Les dents de les serres d’arquet, de metall molt resistent, per a tallar metalls, són petites. La fulla de les serres és mantinguda recta bé per tensió, com en les serres de bastidor i en les serres d’arquet, bé per la mateixa rigidesa de la fulla, com en els xerracs i en les serres de trepar.

Serra de bastidor
© Fototeca.cat
En la serra de bastidor la tensió de la fulla, que constitueix un dels costats grans d’un rectangle els costats petits del qual són dos llistons de fusta que són units pels seus punts mitjans per un altre llistó paral·lel a la fulla i de la seva mateixa longitud, és obtinguda per la torsió d’una corda que uneix els extrems lliures dels dos llistons perpendiculars a la fulla, mentre que en la serra d’arquet, de fulla relativament estreta (de l’ordre dels 3 mm), la tensió és deguda a la tibantor de l’arquet. La serra de vogir és una serra de bastidor de fulla estreta, destinada a serrar contorns. La serra de trepar, emprada especialment per a talar arbres i també per a dividir grans fustes sobre cavallets, és de grans dimensions i proveïda de dos mànecs, de manera que és manejada per dos homes. El xerrac és una serra de fulla ampla i gruixuda, amb la vora superior reforçada, i proveïda de mànec. Les serres mecàniques poden ésser constituïdes per una cadena sense fi, les baules de la qual són tallants, moguda per un motor elèctric o d’explosió, com les emprades per a talar arbres (serra de cadena sense fi); per una cinta dentada sense fi dotada d’un moviment continu, en el sentit del tall de les dents, en un pla vertical per a tallar fusta o inclinat per a tallar metalls i amb la taula de suport de la matèria que hom vol tallar horitzontal o inclinada (serra de cinta sense fi, serra de cinta o serra cinta); per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria que sobresurt del pla de la taula damunt la qual és posada la matèria que cal tallar (serra circular o de disc); per una fulla de serra, curta, dotada de moviment alternatiu de vaivé, que sobresurt per damunt de la taula sobre la qual hom recolza la peça a tallar (serra de vaivé); o per una cinta dentada dotada d’un moviment alternatiu de vaivé (serra alternativa de cinta), eventualment amb diverses cintes o fulles muntades en un mateix bastiment, de manera que permeten d’efectuar diversos talls en una mateixa operació (serra múltiple).

Col·laboració: 
EAB

Llegir més...