sideritis

Sideritis sp (nc.)

f
Botànica

Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.

Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica.