síncope

síncope (es), syncope (en)
f
Lingüística i sociolingüística

Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.

Es dóna molt sovint en la formació de les llengües romàniques per caiguda de vocals pretòniques i posttòniques: verecundia ±'vergonya’, medicu ±'metge’. També dialectalment: vritat, carbassa, en comptes de veritat, carabassa.