De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860. Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià(“‘pujada’ a Sió”)— que hi establiren les primeres colònies agrícoles. Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista (Basilea, 1897) que el moviment prengué caràcter polític: foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a Palestina. Amb aquest fi, Herzl s’entrevistà amb els principals caps d’estat europeus. El sisè congrés (1903) rebutjà l’oferta anglesa d’un Estat jueu a Uganda. D’ençà del 1904, una segona alià i la restauració de l’hebreu com a llengua popular enfortiren la població jueva de Palestina, que, de 20.000 h el 1880, passà ja als 80.000 al començament de la Primera Guerra Mundial. La Declaració Balfour i el mandat britànic de Palestina afavoriren el moviment i incrementaren la tercera alià dels anys vint, amb la creació de la Jewish Agency (1922), però aviat provocaren l’oposició àrab en general i els nombrosos atemptats (1921, 1929, 1933, 1936-38), perpetrats sobretot per la Unió dels Sionistes Revisionistes, escissió d’extrema dreta de l’Organització Sionista Mundial. Els jueus arribaren als 250.000 el 1933 i al mig milió el 1939. Mentrestant, s’havien elaborat ja les estructures nacionals: creació del Consell Nacional i del Gran Rabinat (1920), aquest darrer animat pel rabí A.I. Kook. Foren fundades més de 150 aglomeracions cooperatives d’agricultura (kibbutzim i mošavim) i fou creat un sistema d’autodefensa, la Haganà. Acabada la Segona Guerra Mundial, amb la subsegüent immigració en massa dels escapats de l’extermini nazi, el sionisme aconseguí el seu objectiu: la fundació de l’Estat d'Israel (1948). El 1976 la pressió dels estats àrabs, basant-se en la situació del poble palestí, obtingué de l’ONU una condemna del sionisme com a moviment racista, però el 1991 aquesta sentència fou àmpliament revocada amb l’única oposició d’alguns estats àrabs, musulmans i comunistes. D’altra banda, amb la fundació de l’Estat d’Israel, l’Organització Sionista Mundial modificà la seva estructura i reorientà les seves funcions envers la coordinació del suport a l’Estat d’Israel provinent de la diàspora i en l’organització de la immigració jueva a Israel a la postguerra.
m
Història
Judaisme