La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’acústica. La velocitat del so és: v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid (que varia en funció de la forma), el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ·p si és un gas (p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant). La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga: en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1.435 m/s, i en acer és de 5 km/s. Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores, per a ésser percebudes, varia entre les espècies animals (audició), hom acostuma a anomenar so les compreses entre 15 i 20.000 Hz, pel fet d’ésser la gamma que detecta l’oïda humana; les de menys de 15 Hz són, per tant, infrasons, i les de més de 20 000 Hz, ultrasons.
La intensitat d’un so és l’expressió de la potència del so que travessa la unitat de superfície, i és mesurada en decibels, mitjançant un sonòmetre. El nivell sonor que és considerat com al llindar de sensibilitat auditiva humana és el provocat pel so l’amplitud de vibració del qual és superior a 10-7 mm. Les mesures i els estudis acurats del so són fets en una cambra anecoica.
Quant als sons emesos o fabricats per l’home, n’hi ha de tres categories, segons el nombre de components harmònics: música, soroll i llenguatge. El més elemental de tots és la música, que és un so compost per un nombre limitat d’ones sonores, aproximadament periòdiques, susceptible de produir una sensació agradable a l’oïda. Els sons musicals són formats per notes, cadascuna de les quals correspon a una freqüència ben determinada, segons la referència de cada escala. A l’escala científica, la referència és el do4 = 256 Hz, i la primera escala és formada per: doo = 16 Hz, reo = 18 Hz, mio = 20 Hz, fao = 21,3 Hz, solo = 24 Hz, lao = 26,6 Hz, i sio = 30 Hz; hom obté l’octava immediata superior de cada nota multiplicant la freqüència corresponent per dos. Per a la comparació de sons purs hom empra el diapasó anomenat normal, que vibra a 870 Hz, donant un la de l’escala dita de to internacional.
El so com a energia en propagació pot arribar a causar danys en els obstacles que s’interposen en el seu camí (trencadissa de vidres, etc.), i la medicina ha definit uns valors convencionals de llindar d’audició a diferents freqüències, per tal de diagnosticar la pèrdua de capacitat auditiva, que, fora dels casos patològics, és deguda a una exposició continuada a nivells sonors elevats. Així, hom ha definit com a nociu per a l’oïda la permanència en ambients amb intensitats sonores de més de 115 dB, i de 140 dB si es tracta d’un impacte (explosió).
La velocitat del so en diferents medis
| temperatura en ºC | velocitat (massa) en m/s | velocitat (tija) en m/s | variació de velocitat/ºC | |
| aire sec | 0 | 331,45 | 0,59 | |
| aigua desmineralitzada | 25 | 1 498 | -2,4 | |
| aigua de mar | 25 | 1 531 | -2,4 | |
| ferro | 25 | 5 950 | 5 120 | |
| plom | 25 | 1 960 | 1 210 | |
| beril·li | 25 | 12 890 | 12 870 | |
| coure | 25 | 5 010 | 3 750 | |
| alumini | 25 | 6 420 | 5 000 | |
| mercuri | 25 | 1 450 | ||
| tetraclorur de carboni | 97,1 | 145 |