OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

sodi

Na, sodio (es), sodium (en)
substantiu masculím
Química
Na, sodio (es), sodium (en)
química inorgànica quím inorg
Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.

És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H. Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic. És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes. És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre. És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26; el 2411Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador. El sodi és molt difós a la natura, i la mena més important és el clorur sòdic d’origen marí o el localitzat en dipòsits terrestres provinents de la dessecació d’antigues zones aquàtiques. Ocorre també a la natura com a constituent de nombrosos minerals, els més importants dels quals són l’amfíbol, el bòrax (Na2B4O7), la criolita (Na3AlF6), el nitrat de Xile (NaNO3), la sal sosa (Na2CO3), la sodalita i les zeolites. No ocorre lliure, a causa de la seva gran reactivitat, i la seva preparació en forma metàl·lica és realitzada actualment per electròlisi del clorur sòdic fos, havent estat abandonat gairebé del tot el procediment d’electròlisi de l’hidròxid sòdic. El metall és molt tou i de color blanc d’argent, però s’altera ràpidament en contacte amb l’aire, pel qual fet hom l’ha d’emmagatzemar submergit en un oli mineral. És soluble en amoníac i amines, i origina soluciona blaves.

Forma aliatges amb els altres metalls alcalins —té una gran importància l’aliatge que forma amb el potassi (Na-K) i amb el plom— i s’amalgama amb facilitat. Reacciona violentament amb l’aigua (sovint amb ignició), amb alliberament d’hidrogen i formació de l’hidròxid: Na+H2O → NaOH+1/2H2 ↑. Es combina directament amb l’oxigen, amb formació de quatre òxids (Na2O, Na2O2, NaO2 i NaO3), i amb la majoria de no-metalls (halògens i calcògens), amb gran despreniment de calor i àdhuc amb emissió d’electrons. A temperatura elevada (200-300°C) es combina amb l’hidrogen, amb formació de l’hidrur (NaH). És un dels elements més reactius, i els seus composts, en els quals actua amb la valència +1, són essencialment iònics. El seu fort caràcter electropositiu li confereix propietats reductores (allibera la majoria dels metalls de les seves combinacions). El sodi reacciona també amb una gran varietat de composts orgànics; d’una banda, allibera hidrogen —amb formació de sals— de les substàncies amb hidrogen actiu, i, de l’altra, intervé en una gran nombre de processos basats en la transferència d’un electró cap a centre amb parells electrònics no enllaçats amb formació d’anions radicals, els quals poden evolucionar en diverses direccions (reacció de Wurtz).

Quant a les aplicacions, cal esmentar, pel que fa a l’element, l’ús com a fluid bescanviador de calor, amb un marge líquid de 800°C; com a conductor elèctric; en il·luminació; en metallúrgia, tant en la desoxidació de metalls com en la preparació d’aquests (titani, zirconi) a partir dels corresponents clorurs; en la preparació del peròxid i el cianur de sodi; en la preparació de l’hidrur de sodi, molt emprat com a decapant de metalls, i en síntesi orgànica. Aliat amb el potassi, és emprat com a bescanviador de calor; amb el plom, en la preparació de derivats alquílics d’aquest element, i, amalgamat, en la preparació de l’hidròxid sòdic. Biològicament, és essencial i cal ingerir-ne un mínim de 8 g/dia; molts dels composts d’aquest element tenen una gran importància industrial.

Propietats físiques del sodi
nombre atòmic 11
pes atòmic 22,990
estructura electrònica [Ne]3s1
estats d’oxidació +1
densitat 0,97 g/ml
punt de fusió 97,81ºC
punt d’ebullició 882,9ºC
radi iònic (Na+) 0,97 Å
potencial d’ionització en eV I: 5,139
II: 47,286
conductivitat tèrmica (a 25ºC) 1,42 W/cm∙K
resistivitat elèctrica (a 0ºC) 4,2 μΩ∙cm
 

Col·laboració: 
MPB / AMeP

Llegir més...